2 a 6 anys

Educar en la llibertat

LLibertat!!, paraula màgica en els nostres dies, però que en ocasions podem no saber interpretar el seu contingut. Educar en llibertat … perquè i per a què? Aquest és el gran repte que tenim els pares i la comunitat educativa dins la societat actual que te una visió mítica de la llibertat. Però quin és el primer pas que hem de donar? Caldrà que prengui força el principi d’autoritat, l’autoritat responsable transmesa amb afecte, respecte i coherència. Només així podrem educar persones lliures.

Els pares hem d’aprendre a dialogar amb els fills des del seu naixement, diàleg que ens permetrà animar-los a complir els pactes que hem establert junts fent-los responsables de les seves decisions i de les seves conseqüències. Aquests moments permeten posar en pràctica la veritable llibertat. Ajudar a pensar als nostres fills, significa ajudar-los a engrandir la seva capacitat per decidir, sense deixar-se dur per impulsos. És lliure aquell que es capaç de fer el que toca, no el que li be de gust en un moment determinat. Si és lliure per treure les seves joguines, ha de ser lliure per guardar-les.

Hem d’educar persones amb criteri sòlid, capaces d’excloure altres opcions que no siguin apropiades encara que si més populars i acceptades per les persones que ens envolten. És un signe de maduresa, ser responsable de les decisions que hem pres, a la vegada que posa de manifest el respecte a la paraula donada. Aquesta reflexió és molt aplicable als nens en edats molt primerenques, si el nen es compromet a alguna cosa, cal ser inflexible en l’exigència del seu compliment. Cal començar a posar de manifest la intel·ligència i la voluntat, per no deixar-nos dur per sentimentalismes.

Cal fer entendre als nostres fills que per a nosaltres és molt més fàcil i més còmode no limitar, però aquesta actitud demostraria desinterès cap a seva persona, encara que pugui semblar al contrari. Hem de procurar que la llibertat i la responsabilitat es desenvolupin de manera equilibrada, per tal d’ajudar-los a aprendre a viure en societat, a tolerar les frustracions i a controlar els impulsos. A fer- los conscients que de les seves correctes decisions, depèn el benestar dels altres. Encara que aquesta idea ens pugui semblar molt llunyana a la realitat del nen, és fàcilment adaptable a les seves experiències com per exemple respectar els encàrrecs que cadascú tingui a casa.

Ara caldrà que nosaltres els pares, estiguem convençuts de la importància que te educar aquest do tant apreciat, el do de la llibertat.

Ana Zamorano
Mestra d´educació infantil
Coordinadora acadèmica d´Avantis

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *