2 a 6 anys

L’adaptació a l’escola

Quan el nostre fill s´incorpora per primer cop a l´escola, els pares ens sentim angoixats pensant en com acceptarà aquesta nova situació. Primer de tot hem de confiar en l´escola que hem triat i pensar que tant ells com nosaltres volem el mateix: "que els vostres fills i les vostres filles desenvolupin al màxim totes les seves capacitats i que siguin feliços a l’escola". Tot seguit volem indicar-vos alguns punts que poden ser útils per ajudar al nen/a, sobre tot en el moment d’entrada i adaptació a aquest nou món que és l’escola.

  • L’entrada per primera vegada a l’escola suposa per a cada nen/a un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, de seguretats, importantíssimes per al seu creixement: la seva família. Separar-se del seu ambient i entrar en un ambient nou crea en la majoria d’infants certs temors: estaré bé a l’escola?, tindran cura de mi com a casa? Què guanya i què perd amb el canvi?. Això és l’adaptació. Acceptar el nou ambient, sense perdre el de casa.

 

  • Si vosaltres amb tranquil·litat parleu amb el professorat sobre el que us preocupa, el nen o la nena s’adaptarà més fàcilment. La comunicació fluida amb l´escola és molt important.

 

  • És necessari acceptar al vostre/a fill/a com és, sense comparar-lo amb altres nens /es.

 

  • Presenteu-los l’escola com un lloc agradable i parleu amb ell/a durant l’estiu..

 

  • No porteu al vostre fill o filla a l’escola fent-li promeses com: "et compraré…" "tinc caramels…", etc. Tot això és pressuposar que no els agradarà l’escola i no creure en les seves possibilitats i la seva integració.

 

  • En deixar el vostre fill o filla a l’escola i acomiadar-vos-en:
  • És important que no noti una actitud de dubte per part vostra.
  • Digueu-li el que farà a l’escola, que tornareu a recollir-lo/la, que s’ho passarà bé,…
  • No li digueu mentides ni marxeu quan estigui despistat, es sentirà enganyat/da.
  • L’hora d’acomiadar-se és molt important i és l’adult qui ha d’ajudar al nen/na a superar el moment i a estar atent a la seva necessitat.
  • Si es queda tranquil/a acomiadeu-vos amb naturalitat i rapidesa.
  • Si està angoixat, doneu-li temps, heu de ser vosaltres els que l’ajudeu.

 

  • No li feu viure l’escola com una cosa perillosa: "Ja veuràs quan vagis a l’escola…"

 

  • És important potenciar l’autonomia i independència dels nen/a, que sigui capaç d’utilitzar els serveis higiènics, de rentar-se les mans, de manifestar les seves necessitats. Per això cal que el nen o la nena passi les nits a la seva habitació, no a la dels pares; que es manifesti a casa parlant, que expliqui el que vol, no fent-li cas si parla a mitges o amb gestos. Cal donar aquests passos abans del començament d’escola. Podeu aprofitar l’estiu per avançar en l’autonomia del vostre fill/a.

 

  • Cal donar-los seguretat i confiança en si mateixos, sense fer recomanacions com: "pega si et peguen…" "no peguis…" que generalment solen mal interpretar.

 

  • És possible que es produeixin reaccions els primer dies: el dormir irregularment; modificar la seva actitud o que sembli més nerviós/a (no voler fer un petó a la mare o al pare en tornar de l’escola, per exemple); retrocedir en el control d’esfínters (tal vegada es torna a fer pipi per la nit). Són reaccions normals que passen aviat, sobretot si comprenem que som nosaltres com adults els que hem de comprendre i ajudar els nostres fills/es.

 

Quan podem dir que l’infant està adaptat

Als menys sempre que:

  • Es troben segurs en manifestar el seu món emocional: ofereixen i accepten una comunicació afectiva, és a dir, expressen afecte i rebuig i el toleren en la mesura de les seves possibilitats.

 

  • Mostren una major independència de l’educador en la realització de les seves activitats.

 

  • Empren l’espai del centre amb més facilitat.

 

  • Incorporen els objectes de l’aula a la seva experiència.

 

  • S’integren en el grup – classe, amb els altres infants.

 

  • En definitiva, quan són capaços d’intercanviar experiències en el context escolar i aportar-les al familiar.  

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *