2 a 6 anys

La importància de l´autoritat. L’opinió de les mestres

Com a mestres pensem que l´autoritat dels pares davant dels seus fills és molt important per a la seva educació. Molts pares creuen que es cosa de mestres, però realment són ells els que han d´imposar-se davant dels fills. A l´escola no tenim gaires problemes en que els infants entenguin el nostre paper com a educadores i que allò que els hi demanem és pel seu bé.
Per què els nens es porten millor a l´escola que a casa?
És una pregunta que molts pares es fan i que a nosaltres ens plantegen a les entrevistes. La resposta no és que nosaltres ho fem millor sinó que, des del primer moment, hem marcat unes normes que ells saben que han de respectar i que no fer-ho té unes conseqüències.
A casa també hi ha d´haver unes normes i uns límits i s´han d´exigir. Els pares han de saber dir més “no” als seus fills. La frustració és molt positiva pel creixement i desenvolupament dels nens i nenes.

 Molts dels pares tenen por de que, si renyen a un fill, aquest els deixi d´estimar, o els estimi menys. Altres, per la seva situació laboral, pensen que, ja que passen poc temps amb ells, no poden estar tota l´estona dient no i prefereixen donar-los-hi tot allò que volen.
Com a mestres i educadores pensem que els alumnes han de ser nens i viure una infància feliç, però això no és contrari a posar normes i límits. Donar-los-hi tot el que volen no significa donar tota la felicitat. Molt al contrari! És molt important posar límits perquè això fa que el nen es senti segur i vagi agafant confiança en ell mateix. Donar-ho tot fet, evitar esforços i facilitar-los-hi les coses fa nens insegurs, dependents. Els pares han d´educar amb tendresa, però també amb autoritat.
Fa uns anys, i ho podem dir per experiència, junt amb límits i estimació, els pares ens van donar tota la felicitat sense necessitat de tantes coses materials. Un càstig no és negatiu per l´educació d´un fill. I un premi, que de tot hi ha d´haver, no ha de ser material per a ser positiu, ja que els nens volen als seus pares, jugar amb ells, que els escoltin, que estiguin al seu costat.
Nosaltres ens preguntem, per què els nens d´avui dia poden plantar cara i imposar-se als propis pares? Inclús alguns arribar a pegar-los amb només 5 anys?
Sembla un fet impossible de creure, però cada cop hi ha més casos.
El nen ha de tenir clar qui és l´autoritat, qui mana i quines són les normes amb les quals han de conviure. I aquest autoritat l´han d’assumir els pares, tots dos. Ens encanta quan un nen ens diu que a casa seva manen el pare i la mare.
Hem de ser conscients que els infants encara no tenen capacitat de decidir el que volen, allò que és millor o pitjor per a ells i per això s´enfronten als seus pares, per aconseguir-ho. Però hem d´actuar amb coherència i exigir quan hem pres una decisió.
Pares i mares, no tingueu por de voler fer del vostre fill una persona responsable i capaç de respectar tot allò que l´envolta. Esteu educant en llibertat, per tal que en un futur sàpiguen escollir, per ells mateixos, què és millor.
L´única llei de l´autoritat és l´amor” (José Martí, pedagog)

Tutores de P4 i P5 de l´escola Avantis
 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *