0 a 2 anys

La música per a un millor aprenentatge

La música és un recurs pedagògic en el desenvolupament dels vostres fills donat els grans beneficis que proporciona. En el dia a dia, a l´aula, és un reforçador dels hàbits que els nens han d´adquirir (menjar bé, seure bé, obeir, fer silenci quan toca,…), i és un canal directe per a la descoberta d´un mateix i de l´entorn. La música obre la porta a la presentació d´activitats, dels companys de classe, de les festes populars i la cultura, i en l´àrea específica de música, és una eina potent per al desenvolupament de l´oïda, de l´aparell motor fi i gruixut, de la gestió de les emocions, i de la sensibilitat i creativitat de l´infant.

La música per a un millor aprenentatge
© koi88 / Fotolia

Un nen creatiu, una societat que avança

Alfred Einstein afirmava que era preferible la creativitat al coneixement. Naturalment, el coneixement és molt important, però el ser humà evoluciona gràcies a la capacitat de donar un pas més enllà, quan és capaç de crear solucions noves als problemes a partir de l´associació de idees. Això és el que fa la música, que estimula la intel•ligència amb la seva faceta multi i interdisciplinar, és a dir, desenvolupa la creativitat.
La música és interdisciplinar perquè implica molts continguts. La música és matemàtica, doncs el ritme és el so ordenat en el temps. La música cantada és comunicació d´idees i de poesia, desenvolupant la memòria de la lletra que cal recordar unes vegades i, d´altres, deixant pas a la expressió improvisada. La música és socialització i desenvolupament motor, i fa que els nens es posin d´acord dins d´una mateixa barca, la dansa.

L´Autor de la música

La música, com a disciplina artística, és estètica. I la estètica, ben entesa, ben dirigida, ens porta a la Bellesa de Déu. Quan veiem un paisatge bonic, quan escoltem una música que ens estremeix, qui no s´admira? La música, present en totes les cultures des dels temps més remots, ens parla de la espiritualitat de l´Home, que percep, darrera de l´ harmonia, dels colors i de les formes que ens han estat donats, al seu Creador. El nadó, ja de ben petit, sent rebuig pel soroll desagradable i obre els ulls davant d´una amorosa cançó de bressol, encara que no entengui el que sent.
Escoltar bé per aprendre millor
Ara bé, la música es pot sentir o es pot escoltar. Per aprendre més i millor és necessari escoltar, no és suficient sentir. En el desenvolupament del nen, hi ha una fase molt important, la del desenvolupament de la oïda, que es produeix en els primers anys de vida. No em refereixo només al fet de sentir passivament els sons que envolten a un infant nadó, sinó a la capacitat de posar atenció en l´audició, doncs atenció implica concentració. Estimular l´audició amb la música vol dir ensenyar a escoltar amb les orelles, amb els ulls, amb les emocions i amb la intuïció. Existeixen mètodes per a la reeducació de l´oïda, en fases posteriors del desenvolupament, però és millor sembrar a la estació adequada.

Acariciar o pegar?

La metodologia de l´ensenyament musical varia en funció de la etapa de creixement del nen. Cada edat té uns objectius i metodologies diferents. A l´etapa dels 2 anys, per a afavorir la socialització mitjançant el sentit del tacte, acaricio els nens amb una acolorida ploma mentre canto: “Sent què fineta i suau la ploma, la ploma, la ploma de l´au…” (autor: Dàmaris Gelabert, Massatge amb cançons). El nen tanca els ulls i riu. En una altra ocasió, espolsem la pols que hi ha a la esquena d´un nen amb les mans cantant: Espolsem el matalàs, espolsem-lo, espolsem-lo… (Miqui Gimenez, Doname´n una, doname´n dues ). Sempre els haig de dir a la majoria que no piquin tant fort, que d´aquesta manera fa mal. El nen llavors afluixa la intensitat. El nen ha entès mica en mica a respectar el cos de l´altre company, experimentant també en el seu cos quan el tacte és una carícia, i quan el tacte pot ser una agressió.

Aprendre llengües és més fàcil si ets musical

S´han fet molts estudis en favor de la música. Tomatis afirma que la veu no pot reproduir els sons que no ha escoltat. També es va adonar que cada llengua conté un set de freqüències predominants. Per exemple, el francès utilitza freqüències que oscil•len entre els 1.000 i els 2.000 Hz, mentre que els britànics estan acostumen a utilitzar freqüències que van dels 2.000 als 12.000 Hz. Això fa que els britànics tinguin dificultats per escoltar els sons greus dels francesos. Imagineu la importància que això té a l´hora d´aprendre, per exemple, una nova llengua. Convé que el nen tingui la oportunitat de formar la seva oïda a través de la escolta d´un ventall ric en sons que vagin dels més aguts als més greus. Amb la discriminació i imitació auditiva, el nen serà capaç de reconèixer i reproduir més varietat de sons. És a dir, això farà que el nen tingui més facilitat per aprendre en un futur una llengua estrangera. A l´hora de fer música, els instruments d´Orff són molt adequats, perquè, fets de materials diversos, des de la fusta al metall, donen moltes varietats de sons o timbre.

La música estimula la capacitat d´anar amb bicicleta

En la oïda hi ha molts més receptors pels aguts que pels greus. Si les altes freqüències porten més informació auditiva al cervell, l´estimulen més. Per tant, segons Tomatis, la exposició a una música filtrada fa que s´estimuli una part de la oïda relacionada amb el moviment i l´equilibri. La música estimula el sistema motor de l´infant.
Per altra banda, posant imaginació podem crear moltes situacions on el nen pugui córrer, saltar i girar. El mètode Dalcroze posa al nostre abast músiques de les més diverses per reptar com serps, saltar ajupits com granotes, fer petits saltirons amb els peus junts com cangurs, giravoltar com molins, balancejar-nos com arbres moguts pel vent, caminar com soldats,…
Una barca de tela que balanceja ens pot portar a l´altra banda del llac, al ritme de la Barcarola de Hoffmann, i podem expressar la neu amb mocadors blancs al so de L´estació de l´Hivern d´Antonio Vivaldi.

Gaudir amb la música, el més important

La part més positiva de l´ aprenentatge és que, en aquesta tendra edat, al nen li agrada molt la música. Sigui en forma de joc, de cançó, o de música de falda, el nen sempre estarà molt receptiu. La música fa oblidar als nens la ansietat i l’estrès de les situacions noves o difícils, els calma per tal que es puguin concentrar en una activitat i els activa el cos i la ment. El secret és ensenyar la música amb afecte i sota la forma del joc.

 

Àngels Martínez
Educadora-especialista de música.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *