Articles

Les tradicions cristianes del Nadal

Tradicions cristianes de Nadal - Foto Luis Gustavo Lucena

“Mentre eren allá (a Bet-Lèhem) se li van complir (a Maria) els dies del part, i va infantar el seu fill primogènit; l´embolcallà i l´ajagué en una menjadora, perquè no tenia lloc a l´hostal “ ( Lc 2, 6-7).

D´aquesta manera tan senzilla, i després d´una exhaustiva descripció històrica i geográfica, ens explica S. Lluc el naixement de Jesús, l´esdeveniment més trascendental de la Història de la humanitat i que marca l´inici d´una nova era. Es fa palés en aquest relat la humilitat que va envoltar la vida de Jesús: és Dèu fet home el que jeu a una menjadora.

Ja des dels primers temps la pietat popular té el cor posat en aquella “cova de la Nativitat” i es protegeix tot allò que recorda aquell moment. Així ho diu el testimoni d´Orígenes, que no va viure més enllà de l´any 254. I St. Joan Crisòstom parla de la multitud de fidels que venia de tot arreu sols per veure el lloc on Maria va portar al món el Verb fet home.

Fins l´any 635, any del setge de Jerusalem pels sarraïns, els patriarques celebraven la Misa de la Nit de Nadal en aquesta cova. El fet de que al 636 no s´hi pogués anar fa dir al patriarca d´aquell moment, Sofronio: “ Oh Rei de reis, se´ns impediex córrer en aquesta nit de la Teva vinguda al Teu pessebre, se´ns impedeix estar allà presents físicament. Obligats contra la nostra voluntat a romandre lluny”.

Degut a aquest setge, el bisbe Esteve Dorense, a petició del mateix Sofronio, li demana al papa Teodoro que cuidi l´Esglesia de Jerusalem. I aquest papa, per evitar la destrucció de les memòries visibles del naixement del Fill de Deu, va demanar tranportar-les a Roma, a la primera Basílica del món occidental dedicada a la Verge: Sta Maria la Major (la seva construcció s´inicià l´any 431), que passà a dir-se Sancta Maria ad Praesepe i es convertí en la Bet-Lèhem de Roma.

La queixa tan sentida de Sofroni i la situació que hem descrit són la manifestació d´una realitat innegable: que Jesús es fa present cada Nadal enmig nostre i que els homes necessitem captar-ho pels sentits per sentir-nos més a prop seu. Sols així s´explica la inquietud d´aquests grans homes per tenir al seu costat aquests testimonis callats de la vinguda de Déu.

Això és el que li va passar a St. Francesc d´Assis el Nadal de 1223, a Greccio. Aquest Sant, meditant el mateix passatge de S. Lluc que hem transcrit a l´inici, va tenir la inspiració de recordar aquest gran moment i va plasmar materialment aquesta escena convertint-se així en la primera representació vivent del Nadal. I també a Nicolau IV (1288-1292), el primer papa franciscà, el qual, arrel d´aquesta primera representació vivent i com a manifestació de la gran devoció pel relicari del pessebre de Bet-Lèhem que hi havia a Sta Mª la Major, va encarregar escolpir una representació per ressaltar les reliquies.

Qui va portar a terme aquest encàrrec va ser l´artista de la Toscana Arnolfo di Cambio, que va acabar-lo entre 1290 i 1292. Aquesta escena està concebuda per apropar els fidels a aquella realitat, per a moure´ls a la devoció: la Verge amb el nen als braços, Sant Josep dret amb el bastó a la mà rebent els reis mags, un dels quals s´havia posat de genolls devant el nen.

I així ha quedat constància que succeí al llarg dels segles, però no sols a Roma, sinò que aquesta devoció es popularitzà i es difongué per l´Europa cristiana i més tard per América. I de la representació vivent es va passà al pessebre amb les figuretes de fang que es van començar a fer, al segle XV, a Nàpols.

Aquesta és la tradició que nosaltres hem rebut i que cada Nadal, amb una il.lusió nova, fem a les nostres cases, recordant que la felicitat es troba en donar-se generosament als altres.

I aquesta donació generosa és també la que està al inici de la tradició del dia de Reis.

Aquest cop és St. Mateu 2, 1-2 el qui ens relata l´arribada dels mags: “Després d´haver nascut Jesús a Bet-lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d´orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l´orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge”. I Mateu 2, 11 segueix explicant-nos que “entraren a la casa, veiren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra”.

D´aquest versicle sorgeix la tradició de la festa dels Reis, el dia de l´Epifania: la revelació de Crist als gentils, i també que eren tres, tants com regals enumera St. Mateu. Els seus noms i considerar-los reis va anar sorgint ja a partir del segle IV de la nostra era.

La tradició de celebrar aquesta data amb joguines pels nens es va iniciar al segle XIX, però abans ja portaven regals: Gaspar portava llaminadures, mel mató i fruits secs; Melcior roba o calçat; Baltasar s´encarregava de castigar els nens que s´havien portat malament deixant-los-hi carbó, llenya o pedres.

Qué podem pensar de tot el que hem contat?. Doncs que l´esperit d´aquestes tradicions és viure cada Nadal amb generositat, buscant sempre la felicitat dels que ens envolten, tenint sempre present aquell Nen que nasqué en una establia i que jagué en una menjadora.

Montse Font
Llicenciada en dret
Master en Matrimoni i Família per la UNAV
 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *