6 a 12 anys

Smartphones VS consoles portàtils

Smartphones VS Consoles portàtils
© sammy24 – Fotolia

El creixent mercat dels smartphones, amb Android i Apple al capdavant, està en plena expansió. Tal és el volum de negoci d’aquestes propostes que s’han convertit en una alternativa cada vegada més emprada dins de la creixent indústria del videojoc. Aquest model, basat en títols de caràcter independent, coneguts com indies, es centra en crear alternatives senzilles, amb baixos costos i de caràcter gratuït. I, on resideix el guany? En l’aparició de micro-pagaments que l’usuari ha de fer per desbloquejar nous extres, habilitats o escenaris.

No cal esmentar alguns èxits com Candy Crush, que amb un estil de joc a mig camí entre el mític Tetris i Bubble Breaker –en el qual hem d’ajuntar figures de colors per eliminar-les- ha generat més de 200 milions de dòlars en un any. Tampoc podem oblidar-nos, Plants Vs Zombies 2, que amb un plantejament basat en els jocs de defensa de torres, acumula 30 milions de descàrregues des d’estiu.

La pregunta que plantegem ara és si realment els jocs mòbils són un substitut ideal i real per a les consoles portàtils. Sense pretendre fer un al·legat en defensa d’aquestes, volem remarcar les virtuts que posseeixen vers els esmentats smartphones. I és que, des de la perspectiva de molts analistes, els títols que ofereixen la nova generació de mòbils no són realment comparables amb els que ofereixen màquines com 3DS o Vita.

El problema és que, moltes vegades, tendim a veure els portàtils com un complement per als trajectes en metro, autobús o en les estones d’espera. Per això, els mòbils actuals, amb internet i un ampli catàleg de productes, es converteixen en el complement perfecte, permetent-nos transformar aquests minuts “morts” en temps “valuós”. Sense anar més lluny, només fixant-nos en un metro en hora punta, podrem veure un bon grapat de persones que refugien el seu avorriment en els seus terminals d’última generació.

No obstant això,els portàtils van més enllà. De fet, la seva funció no hauria de ser la que hem mencionat. Aquestes consoles, des de les mítiques Game Boy i Game Gear, van néixer amb l’objectiu de traspassar la diversió de les màquines de sobretaula a les nostres mans. Amb això, podem portar-les a qualsevol lloc. Vacances, rutes, cases d’estiueig, platja… o fins i tot gaudir-les a casa nostra en lloc de jugar a les de sobretaula. De la mateixa manera, els videojocs que presenten, en la seva majoria, fan gala d’una complexitat molt major i un desenvolupament molt més complex que el d’altres títols com l’esmentat Candy Crush. Qui pot comparar l’últim Zelda: A Link between Worlds o Uncharted: L’Abisme d’Or de Vita amb altres títols de Smartphone.

Sincerament, tots dos productes han de tenir un públic diferent. Les propostes de 3DS van enfocades als més petits amb títols simpàtics i de qualitat. Les de PS Vita a un públic més adolescent, amb tota la potència de PS3 a les nostres mans. Enfront d’ells, els smartphones pretenen que “matem el temps” que ens queda buit entre tanta vida ocupada. I repetim, això no és dolent, ni molt menys, però no són un producte que substitueixi a l’altre, perquè cadascun compleix amb la seva funció.

Amb tot, en el panorama actual i amb l’èxit dels títols indie, augurem un futur prometedor als portàtils -malgrat els seus detractors- i una convivència necessària i compatible amb els nostres smartphones.

 

José Carlos Amador Vigara
Responsable Àrea Videojocs TAC (Telespectadors Associats de Catalunya)
 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *