2 a 6 anys

Un gran hàbit que cal viure dins l’entorn familiar : la disciplina

És clar que els nens més feliços són els que creixen amb normes de comportament clares

Marcar normes a casa significa pautar, posar límits i exigir. I això s’aconsegueix si sabem adequar l’exigència a cada edat madurativa de cada fill per tal de no provocar frustracions o malestars.

En el dia a dia els pares ens anem trobant amb moltes petites dificultats i aquestes es poden afrontar positivament si les normes són clares i nosaltres les marquem amb serietat i amb tot l’amor del món.

Estimar i enfadar-se no són contradictoris, estar seriós i parlar amb tot l’afecte no és contradictori. Allò realment contradictori és dir una cosa i viure o fer-ne un altra.

L’empatia, la confiança en els progressos d’un fill per petits que siguin, la paciència, la constància…..solen aconseguir, a llarg termini, grans resultats.

La psicòloga Clàudia Mendoza va escriure: “Educar a nuestros hijos es una de las tareas más difíciles, cada dia manifestamos nuevas dudas y nuestros hijos nos exigen pensar hasta donde podemos permitirles “ . Fent una lectura en negatiu podem dir que si els fills creixen sense límits i sense normes els estem abocant a un futur de problemes emocionals i conductius.

El pautar, posar límits i exigir és un punt de partida que hem de tenir molt clar els pares i mares alhora d’educar els nostres fills. Per anar avançant, un cop s’han establert unes normes en la convivència familiar, per poder-les mantenir, caldrà ser molt coherents en el compliment.

Per tant, la coherència és fonamental per marcar una norma , però aquesta ha d’anar acompanyada per la constància.

Un cop queda definida una norma a complir a casa sempre s’haurà de complir i si en algun moment es falla s’ha de comunicar, mai amagar. Tant la coherència com la constància són dues característiques que hem de viure com a pares (som el referent dels nostres fills)

És per això que sempre s’aconsella pautar normes clares i concretes, així el marge de dubte o error no existeix, evitant en tot moment entrar en el terreny de les excuses. Per exemple, si a casa marquem la norma que en arribar es penja la cartera i es duu la bata a la rentadora, aquesta norma es farà encara que sigui divendres i demà no hi ha cole, encara que vinguin els avis de visita….. Les normes que es van implantant en la vida familiar han d’ajudar a què la família estigui més còmode, ens ha de beneficiar el benestar de casa per això serà important que es vagin complint en tot moment.

Ben segur que ara és el moment que hom pensa que la teoria és molt bona però a la pràctica sovint ens trobem amb situacions com rebequeries… i què fas? Doncs bé, és el moment de fer els exercicis de paciència, això és un aprenentatge que com a pares hem de practicar i assumir.

Diuen que els avis tenen paciència, jo us diria que duent més de mitja vida practicant aquesta virtut. Uns bons pares han de proposar-se créixer en paciència.

Aquest punt és important ja que els fills han de veure l’enteresa del pare i de la mare, i si aquests afronten les situacions amb optimisme i enteresa arribaran a una bona resolució de les situacions, potser no el primer dia però si a llarg termini.

 

Mireia Rosell i Cabecerán

Educadora

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *